Llibertat per a Sara i Izar

Diumenge passat, 15 de gener, els diaris publicaven el següent titular: ‘La hija de la presa política Sara Majarenas, gravemente herida al ser acuchillada por su padre.’ La notícia redactada pel diari Naiz deia així: ‘Sara Majarenas, presa política natural de Intxaurrondo, e Izar, su hija de casi tres años, viven en la cárcel de Picassent. Este fin de semana la niña salió para estar con su padre, un ex preso social. Ayer el padre acuchilló, al menos, dos veces a la niña.’

La gravetat d’aquest episodi concret ens ha portat a fer una anàlisi més general de la situació que viuen les dones a les presons. En el cas de les preses polítiques basques s’han d’afegir els factors de les polítiques penitenciàries de l’Estat espanyol i l’Estat francès, així com les mesures de dispersió que no són més que mesures d’odi i de càstig que s’imposen a les/els preses i als familiars.

La presó es la representació més cruel de l’heteropatriarcat, la qual ha sigut creada pels homes per castigar els homes. És a dir, les dones han de suportar un càstig doble, ja que, a part de la pena imposada, es troben que ni l’arquitectura ni les directrius de les presons estan preparades per a allotjar-les. En el cas de les dones i persones dissidents, la presó és una eina per reconduir-les, per ensenyar-los (o imposar-los) el camí correcte. L’objectiu de les polítiques penitenciàries és reconstruir dones normatives i això passa per les mil expressions d’opressió que pateixen les dones preses: tallers de costura i cuina, control sobre el seu propi cos i la seva sexualitat, límits per viure les relacions sexo-afectives i la maternitat d’una manera lliure i sana, etc.

Pel que fa al cas de Sara Majarenas i la seva filla, veiem que conflueixen diverses expressions de violència masclista, ja que l’agressor ha fet servir la nena per fer mal a la mare. La filla, la qual ara mateix està ‘estable dins de la gravetat’, farà tres anys el març, edat límit per a les criatures per viure amb les seves mares dins de la presó. Es preveu que la presa basca surti l’abril del 2018, després de complir íntegrament la condemna imposada.

A continuació us deixem una lectura interessant sobre el cas:

Por Izar y por justicia, que liberen ya a Sara Majarenas

Dañar a una mujer a través de sus hijos es una de las manifestaciones más viles y perversas del patriarcado. Si esa mujer se encuentra en prisión, su hija no tiene ni tres años y durante un permiso el padre la apuñala abandonándola al borde de la muerte, la indefensión y la impotencia adquieren grados inmensos y esa acción adquiere un carácter terrorífico. Así ha sucedido en el caso de la presa vasca Sara Majarenas y su hija, Izar. Afortunadamente, el agresor erró y la niña sigue en estos momentos peleando por su vida en un hospital en Valencia, donde madre e hija estaban dispersadas. En estos momentos críticos, ellas y su familia merecen la solidaridad de la sociedad vasca y la diligencia de sus instituciones.

Requieren de una gestión urgente para su liberación por parte de los responsables políticos vascos. Toda la diplomacia institucional que se haga en este sentido y toda la presión social que se acumule impedirán que se agrave más esta situación. Independientemente de estos hechos, Majarenas cumple todos los requisitos que la ley impone para acceder a su libertad. En marzo Izar cumplirá tres años e iba a ser apartada de su madre. De obligarle a cumplir íntegra su condena, Majarenas pasaría alrededor de otro año extra en prisión, alejada de su hija y su familia. Estos son los escenarios que se denunciaron el sábado en Bilbo, los que hay que evitar a toda costa. De lo contrario, el sadismo y la venganza de la política penitenciaria española adquiriría una nueva cota de crueldad e injusticia.

Porque, en justicia, Sara Majarenas y el resto de presas y presos que están en su situación deberían estar en Euskal Herria y libres, incluso según las leyes españolas. Porque, en todo caso, en este momento lo prioritario son los derechos y las necesidades de su hija, dado que ambas han sido víctimas de una agresión machista. Yporque no es normal que un Estado sea tan despiadado, necio e indecente como para no entender y gestionar humanamente un caso así.

Publicat en Naiz, el 17/01/2017

#NiUnaMes 25N

#25N DIA INTERNACIONAL EN CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
ALS CARRERS DE GRÀCIA, VISIBILITZEM LA LLUITA FEMINISTA!
ENS TROBEM TOTES AQUESTA TARDA A CANALETES, A LES 19:00h

 

El sistema capitalista, necessàriament heteropatriarcal i depenent del treball reproductiu. La precarietat laboral, la sobreexplotació, la desigualtat salarial o discriminació en base a la manera d’estimar, ser i definir la pròpia identitat són alguns dels exemples amb els que el capitalisme aprofundeix en la doble o triple jornada laboral. A escala mundial, podem parlar de les llargues cadenes d’explotació, des de les condicions de discriminació i expoli dels territoris empobrits i saquejats fins als nostres barris, al costat dels grans hotels de luxe o les grans superfícies de consum. Les guerres que es lliuren en aquests territoris, són directament instigades pel sistema imperant i comporten la destrucció de sobiranies locals, xarxes de camperoles, sindicalistes o activites en defensa de les seves comunitats i l’obligació de desplaçar-nos, migrar i refugiar-nos. A més, cal afegir que a les guerres s’inclou un tipus de violència específic pera nosaltres: la violació com a arma de terror.

La patologització i medicalització dels cossos margina les dissidències que no s’adapten als esquemes productius heteronormatius. I és que les que no ens ajustem al sistema binari de gènere rebem les conseqüències diàries de la lesbofòbia i la transfòbia. Així mateix, les dones Bisexuals o Lesbianes no només rebem per la nostra condició social com a dones, sinó també per la nostra orientació sexual, dissident amb la normativa.
I encara hi ha més, perquè no podem passar per alt la responsabilitat de l´Estat, còmplice del sistema dominant, negant-se a aplicar polítiques integrals destinades a atacar les desigualtats estructurals. Les retallades en educació, sanitat i serveis socials ens afecten perquè som la majoria de les que hi treballem i ens quedem a l’atur quan aquests desapareixen. A més, en nom de la recuperació econòmica som obligades a retornar a l’àmbit privat per amortir amb la desparició dels serveis públics esmentats i seguir assumint les tasques que sostenen la vida i el treball productiu.
Malgrat que els feminicidis són (segons dades de l’OMS) la principal causa de mort entre les dones de 15 a 44 anys arreu del planeta, l’abordatge del tema segueix sense ser una prioritat pels estats d’arreu del món. A l’Estat espanyol es denega el 70% de les sol.licituds d’ordres de protecció, mentre es revictimitza les dones que denuncien la violència que pateixen, qüestionant permenentment la seva paraula.
De nou, cal anomenar la repressió amb la que l’Estat ens vol sotmetre a les que lluitem, sembrant la fal.làcia i la mentida amb el pretext de preservar l’ordre social immobilitzant-nos i fen-nos callar. Per això ens detenen, colpegen i expulsen dels nostres espais.

Rebem violències dia rere dia i sense treva als nostres carrers: aguantant mirades lascives o inquisitòries, piropos, tocaments no desitjats al transport públic i altres tipus d’assetjament, per part d’absoluts desconeguts (i també d’algún o altre conegut). Rebem un bombardeig constant de pressió sobre l’aparença i el pes que ha de tenir el nostre cos si volem ser acceptades i estimades. Les multinacionals es lucren de la pressió estètica sobre els nostres cossos, que repercuteix considerablement sobre la nostra salut. Els transtorns alimentaris, la depressió, la manca d’autoestima i confiança ens mostren que vivim aquesta pressió com una derrota individual, com si fos culpa nostra no assolir els ideals de bellesa que el sistema ens exigeix i que en cap cas, nosaltres hem triat.

Ens cal el feminisme perquè volem viure vides dignes: Per estimar lliurement, per un plaer que dinamiti la certesa sobre els sexes, l’heterosexualitat i els rols de gènere. Perquè els nostres cossos no són territoris d’explotació i domini. Per contemplar les maternitat de manera plenament lliure, desitjada i amb garanties de futur. Per a la repartició justa de tots els treballs i les riqueses.

Perquè ens volem vives i amb vides dignes! Seguim!

#AixòÉsMasclisme

Fa quatre setmanes al bar Jamboree, situat a la plaça Reial de Barcelona, es produïa una agressió sexista. La noia agredida, després d’apartar d’una empenta a l’agressor, va decidir anar al servei de seguretat de l’establiment per avisar del que havia passat i exigir que expulsessin l’agressor. Quan els ho va explicar, els segurates de la porta van tractar-la de boja i, finalment, van acabar-li dient que si en un primer moment havia estat ballant amb el noi que la va agredir què s’esperava. Dit d’una altra manera, que si havia començat una interacció amb el noi en qüestió i després havia decidit que no, s’havia buscat el que li havia passat.
Volem mostrar el nostre absolut rebuig a actituds masclistes com aquesta, que malauradament no són fets aïllats dins dels espais d’oci nocturn. Els espais de festa són entesos com un parèntesi en la vida quotidiana i són viscuts com espais de trencament de la rutina i de l’ordre establert. Conseqüentment, en ells s’evidencien les violències estructurals que en el dia a dia poden quedar més amagades, i és que el que passa a la festa no deixa de ser un reflex del model de societat en la que vivim. És així com sota el paraigües de la festa, l’alcohol i les drogues es produeixen, dia rere dia, agressions masclistes en els espais d’oci nocturn.
Cada vegada és més freqüent veure que en les festes de barri s’apliquen protocols contra les agressions masclistes, elaborats des del treball colze a colze entre col·lectius locals. Aquesta feina, imprescindible, és el primer pas cap a la construcció d’espais de festa feministes. Però el camí és llarg, i també creiem important començar a assenyalar els locals i establiments del nostre barri i de la nostra ciutat que emparen actituds i agressions masclistes per no deixar impunes la passivitat i permissivitat que aquests tenen amb actituds sexistes, masclistes i lgtiòbofes. Si volem que els espais de festa estiguin lliures d’agressions hem de començar a assenyalar-ne els còmplices i, per tant, hem de començar fer un boicot actiu a bars com el Jamboree, que no només toleren agressions masclistes i es neguen a actuar quan se’n produeixen sinó que culpabilitzen a la persona agredida.
PER UNA FESTA LLIURE D’AGRESSIONS SEXISTES, DONEM L’ESQUENA ALS BARS QUE EMPAREN EL MASCLISME!
Si saps d’algun bar o local que tolera agressions d’aquest tipus, no dubtis en assenyar-lo! Enganxa-li l’enganxina!
Nosaltres ho tenim clar, #AixòÉsMasclisme. I ja hem dit prou!
4       6

A Gràcia activem el feminisme per combatre el feixisme!

Aquest dissabte 3 de setembre a les 12h a Jardinets de Gràcia els feixistes tornen al barri.

«Democracia Nacional – Los españoles primero», partit polític d’extrema dreta amb discurs anti-immigració i de contingut xenòfob, ha convocat concentració en contra del tancament de la Llibreria Europa, en defensa de catòlics, sacerdots i en suport a Pedro Chaparro i Jorge del Valle.

S’oposen al tancament de la Llibreria Europa. Aquesta llibreria, ubicada al carrer Sèneca, ha estat l’epicentre de difusió del nazisme a Barcelona durant els últims 24 anys, contenia llibres on es negava l’holocaust i, en vàries ocasions, ha estat el punt de trobada de l’extrema dreta espanyola. És un local on sempre s’ha fomentat l’atac a grups que promoguin l’autodeterminació de qualsevol poble que no sigui l’espanyol, l’atac a qualsevol religió que no sigui la catòlica i la classificació desigual de les persones, segons el seu gènere o el seu origen. L’establiment és propietat del neonazi Pedro Varela, condemnat anteriorment per justificar actes genocides.

Els catòlics i sacerdots que defensen aquesta gent són els que promouen l’antiavortisme i el no-dret a decidir de les dones. Són els que diuen que l’homosexualitat és una malaltia i alhora abusen sexualment d’infants en escoles i esglésies.

Pedro Chaparro, al que li volen mostrar suport amb aquesta convocatòria, és vicepresident de Democracia Nacional i condemnat pels fets succeïts al centre cutural-llibreria Blanquerna que la Generalitat de Catalunya té a Madrid. Actualment li demanen, juntament amb Jorge del Valle, cinc anys de presó per coaccions al fotoperiodista Jordi Borràs.

Desde l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia creiem necessari visibilitzar el rebuig cap a totes aquestes idees i pràctiques de l’ultradreta i contrarestar-les, un cop més, amb les de la Gràcia que volem:

una Gràcia sense desigualtats per raó de classe, gènere o origen,

una Gràcia on les dones podem caminar pel carrer a qualsevol hora del dia lliurement sense ser jutjades ni intimidades i on no estem relegades exclusivament a l’àmbit privat i domèstic,

una Gràcia laica on no s’imposa una forma de vida a través d’una religió,

una Gràcia gens ultraconservadora on poder mostrar el nostre afecte on volem i amb qui volem,

una Gràcia sense agressions; ni masclistes, ni islamòfobes, ni racistes.

És per això que volem convocar a totes les veïnes i veïns tant a les 11h a Jardinets de Gràcia, com a les 11.30h a la pl. de la Vila per visibilitzar, ben clar, que les seves actituts feixistes a Gràcia NO PASSARAN!

IMG_20160831_183744-1

 

Comunicat tancament #FMGràcia16

Un any més des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia hem aplicat el protocol en contra de les agressions masclistes. Aquesta vegada han estat 6 els espais de festa major del barri que han apostat aplicar-lo, amb els que prèviament s’ha fet un treball conjunt entre els col·lectius organitzadors. D’entre aquests espais, hem sumat un carrer oficial que ha decidit utilitzar els materials de sensibilització i difusió que proposem des del protocol i s’ha decidit a aplicar-lo.

Aquest treball conjunt es va enriquint any rere any, gràcies al treball colze a colze entre diversos col·lectius i carrers que participen de la Festa. Aquests, han anat prenent el compromís d’avançar cap a la construcció d’espais festius confortables per a dones i les diferents identitats de gènere. Considerem imprescindible abordar les agressions masclistes des d’una esfera pública, i prendre un compromís col·lectiu per tal d’afrontar-les de la mà de tots els agents que organitzem, gestionem i gaudim de la festa.

Enguany hem estat informades d’un total de 7 agressions masclistes durant les Festes, dues de les quals han estat agressions amb força. Som conscients que no tenim coneixement del volum real d’agressions que es produeixen de manera permanent degut a la cultura patriarcal que ens travessa i ens envolta. Malgrat tot, podem dir que la informació d’aquestes 7 agressions ens ha arribat gràcies a que aquest any es respira un ambient més conscient, capaç de generar complicitats entre les persones en el moment que es produeix una agressió, un fet que recalquem: és imprescindible, per poder-les combatre.

Per això creiem important fer saber que des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia ens hem adreçat en diverses ocasions a la Fundació Festa Major de Gràcia, per tal d’oferir els nostres coneixements i materials per treballar tant la prevenció com la resposta a les agressions. No obstant això, la resposta que hem rebut ha estat el silenci absolut. Fins i tot, abans de l’inici de festa major, vam emetre un comunicat per denunciar aquest silenci i l’ha mantingut encara fins a dia d’avui. A Gràcia al llarg dels anys s’ha anat consolidant un model de festes massificades, amb més de 2 milions d’assistents, en sintonia al procés de gentrificació que ens transforma en el barri aparador de la Marca Barcelona. Un model de festes que fa encara més evidents les desigualtats per raó de classe, gènere o origen presents en aquesta societat.

Per això ens sembla inadmissible la passivitat que davant aquests fets ha mostrat la Fundació Festa Major de Gràcia. Per tots aquests motius exigim a la mencionada Fundació i al Districte de Gràcia a posicionar-se i treballar de manera contundent de cara als anys futurs per erradicar la violència masclista en els espais de Festa Major, més enllà de l’elaboració de xapes i cartells.

Des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, ens comprometem una vegada més a seguir treballant de manera conjunta en la creació d’espais de festa confortables, justos i lliures per a totes.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!