#NiUnaMes 25N

#25N DIA INTERNACIONAL EN CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
ALS CARRERS DE GRÀCIA, VISIBILITZEM LA LLUITA FEMINISTA!
ENS TROBEM TOTES AQUESTA TARDA A CANALETES, A LES 19:00h

 

El sistema capitalista, necessàriament heteropatriarcal i depenent del treball reproductiu. La precarietat laboral, la sobreexplotació, la desigualtat salarial o discriminació en base a la manera d’estimar, ser i definir la pròpia identitat són alguns dels exemples amb els que el capitalisme aprofundeix en la doble o triple jornada laboral. A escala mundial, podem parlar de les llargues cadenes d’explotació, des de les condicions de discriminació i expoli dels territoris empobrits i saquejats fins als nostres barris, al costat dels grans hotels de luxe o les grans superfícies de consum. Les guerres que es lliuren en aquests territoris, són directament instigades pel sistema imperant i comporten la destrucció de sobiranies locals, xarxes de camperoles, sindicalistes o activites en defensa de les seves comunitats i l’obligació de desplaçar-nos, migrar i refugiar-nos. A més, cal afegir que a les guerres s’inclou un tipus de violència específic pera nosaltres: la violació com a arma de terror.

La patologització i medicalització dels cossos margina les dissidències que no s’adapten als esquemes productius heteronormatius. I és que les que no ens ajustem al sistema binari de gènere rebem les conseqüències diàries de la lesbofòbia i la transfòbia. Així mateix, les dones Bisexuals o Lesbianes no només rebem per la nostra condició social com a dones, sinó també per la nostra orientació sexual, dissident amb la normativa.
I encara hi ha més, perquè no podem passar per alt la responsabilitat de l´Estat, còmplice del sistema dominant, negant-se a aplicar polítiques integrals destinades a atacar les desigualtats estructurals. Les retallades en educació, sanitat i serveis socials ens afecten perquè som la majoria de les que hi treballem i ens quedem a l’atur quan aquests desapareixen. A més, en nom de la recuperació econòmica som obligades a retornar a l’àmbit privat per amortir amb la desparició dels serveis públics esmentats i seguir assumint les tasques que sostenen la vida i el treball productiu.
Malgrat que els feminicidis són (segons dades de l’OMS) la principal causa de mort entre les dones de 15 a 44 anys arreu del planeta, l’abordatge del tema segueix sense ser una prioritat pels estats d’arreu del món. A l’Estat espanyol es denega el 70% de les sol.licituds d’ordres de protecció, mentre es revictimitza les dones que denuncien la violència que pateixen, qüestionant permenentment la seva paraula.
De nou, cal anomenar la repressió amb la que l’Estat ens vol sotmetre a les que lluitem, sembrant la fal.làcia i la mentida amb el pretext de preservar l’ordre social immobilitzant-nos i fen-nos callar. Per això ens detenen, colpegen i expulsen dels nostres espais.

Rebem violències dia rere dia i sense treva als nostres carrers: aguantant mirades lascives o inquisitòries, piropos, tocaments no desitjats al transport públic i altres tipus d’assetjament, per part d’absoluts desconeguts (i també d’algún o altre conegut). Rebem un bombardeig constant de pressió sobre l’aparença i el pes que ha de tenir el nostre cos si volem ser acceptades i estimades. Les multinacionals es lucren de la pressió estètica sobre els nostres cossos, que repercuteix considerablement sobre la nostra salut. Els transtorns alimentaris, la depressió, la manca d’autoestima i confiança ens mostren que vivim aquesta pressió com una derrota individual, com si fos culpa nostra no assolir els ideals de bellesa que el sistema ens exigeix i que en cap cas, nosaltres hem triat.

Ens cal el feminisme perquè volem viure vides dignes: Per estimar lliurement, per un plaer que dinamiti la certesa sobre els sexes, l’heterosexualitat i els rols de gènere. Perquè els nostres cossos no són territoris d’explotació i domini. Per contemplar les maternitat de manera plenament lliure, desitjada i amb garanties de futur. Per a la repartició justa de tots els treballs i les riqueses.

Perquè ens volem vives i amb vides dignes! Seguim!

Anuncis

#AixòÉsMasclisme

Fa quatre setmanes al bar Jamboree, situat a la plaça Reial de Barcelona, es produïa una agressió sexista. La noia agredida, després d’apartar d’una empenta a l’agressor, va decidir anar al servei de seguretat de l’establiment per avisar del que havia passat i exigir que expulsessin l’agressor. Quan els ho va explicar, els segurates de la porta van tractar-la de boja i, finalment, van acabar-li dient que si en un primer moment havia estat ballant amb el noi que la va agredir què s’esperava. Dit d’una altra manera, que si havia començat una interacció amb el noi en qüestió i després havia decidit que no, s’havia buscat el que li havia passat.
Volem mostrar el nostre absolut rebuig a actituds masclistes com aquesta, que malauradament no són fets aïllats dins dels espais d’oci nocturn. Els espais de festa són entesos com un parèntesi en la vida quotidiana i són viscuts com espais de trencament de la rutina i de l’ordre establert. Conseqüentment, en ells s’evidencien les violències estructurals que en el dia a dia poden quedar més amagades, i és que el que passa a la festa no deixa de ser un reflex del model de societat en la que vivim. És així com sota el paraigües de la festa, l’alcohol i les drogues es produeixen, dia rere dia, agressions masclistes en els espais d’oci nocturn.
Cada vegada és més freqüent veure que en les festes de barri s’apliquen protocols contra les agressions masclistes, elaborats des del treball colze a colze entre col·lectius locals. Aquesta feina, imprescindible, és el primer pas cap a la construcció d’espais de festa feministes. Però el camí és llarg, i també creiem important començar a assenyalar els locals i establiments del nostre barri i de la nostra ciutat que emparen actituds i agressions masclistes per no deixar impunes la passivitat i permissivitat que aquests tenen amb actituds sexistes, masclistes i lgtiòbofes. Si volem que els espais de festa estiguin lliures d’agressions hem de començar a assenyalar-ne els còmplices i, per tant, hem de començar fer un boicot actiu a bars com el Jamboree, que no només toleren agressions masclistes i es neguen a actuar quan se’n produeixen sinó que culpabilitzen a la persona agredida.
PER UNA FESTA LLIURE D’AGRESSIONS SEXISTES, DONEM L’ESQUENA ALS BARS QUE EMPAREN EL MASCLISME!
Si saps d’algun bar o local que tolera agressions d’aquest tipus, no dubtis en assenyar-lo! Enganxa-li l’enganxina!
Nosaltres ho tenim clar, #AixòÉsMasclisme. I ja hem dit prou!
4       6