[CONCURS] FEM NOSTRE L’ESPAI PÚBLIC!

cartell dones def

Aquest any per la Festa Major de Gràcia volem fer nostre l’espai públic i ho volem fer amb tu! Per això hem iniciat un concurs per pintar les persianes buides del barri (es parlarà prèviament amb els propietaris) i omplir així de colors feministes els carrers i les places. Agafa els sprais i vine a pintar amb nosaltres!

BASES DEL CONCURS:

1. Les participants han de ser dones, lesbianes o trans o col·lectius on el 50% ho siguin.

2. La temàtica del graffiti ha de ser sobre la violència simbòlica.
(Què és la violència simbòlica? Aquí tens una explicació)

3. El missatge ha de ser propositiu, empoderador i per a la recuperació de l’espai públic.

4. Especificar el material que necessites al mail que us adjuntarem.

5. Enviar el dibuix via mail en jpg.

6. Tenir en compte que es farà sobre una persiana blanca.

7. La mida és de persiana estàndard.

8. El material el proporcionem nosaltres + entrepà i beguda.

9. El nombre de dissenys a presentar NO és limitat.

10. L’últim dia per presentar les propostes serà el 15 de juliol.

Mail: donesfeministesdegracia@gmail.com amb l’assumpte ‘Persianes feministes’

Anuncis

Què és la violència simbòlica?

Les relacions de poder que s’estableixen en el sistema patriarcal, doten de costums, maneres de fer i d’actuar discriminatòries però alhora legitimades socialment. Aquesta jerarquia es caracteritza per la desigualtat entre gèneres, per la qual cosa les dones i la resta de col·lectius no normatius resten oprimits en qualsevol àmbit.

En aquest sentit, gràcies a les construccions socials com ara la família nuclear heteronormativa (basada en home, dona, fill/a) instaurada gràcies al llenguatge religiós, a més de la vida pública i privada on hem estat tradicionalment invisibilitzades, i on de fet, se’ns ha impedit que hi forméssim part o participéssim, són moltes de les raons d’aquestes violències simbòliques, les quals no sempre són visibles i cal assenyalar-les, identificar-les, i combatre-les.

El feminisme actua en contra aquesta visió i promou la lluita organitzada per eradicar aquestes, i totes les violències de gènere, eliminar estereotips i rols de gènere preestablerts per la cultura popular patriarcal.

És per aquesta raó que volem tenyir el barri de feminisme amb propostes constructives en relació a les violències simbòliques en tots els àmbits socials: cultura i tradicions, espai públic, festes majors, institucions, llenguatge, cosificació, religió, família, relacions afectives, mitjans de comunicació, etc. Fartes de ser ciutadanes de segona, i contra tot tipus de violències, assenyalem-les, identifiquem-les i combatim-les, per construir alternatives col·lectives.

Què entenem per violència simbòlica?

Espai Públic: La lluita per l’apropiació del que en diem espai públic també és una lluita feminista. No existeix un concepte igualitari d’espai públic, ja que les relacions socials que s’hi estableixen són desiguals i patriarcals. D’aquesta manera, l’espai públic ha estat pensat i dissenyat prioritzant el sector productiu, el vehicle rodat, privat i de motor, així com des de l’espai per al consum, que ens expulsa com a veïnes que pretenen desenvolupar les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit, la ciutat reprodueix i és reproductora dels mateixos valors patriarcals estructurals, ja que a més, segueix presentant les dones com a objectes sexuals o productes de consum visual, legitimant així, la violència als carrers.

Festes Majors: La clau per a la construcció d’unes festes feministes és identificar els elements d’opressió i influència patriarcal: el model d’organització horitzontal, la programació (garantint la presència de les dones en escenaris), els elements visuals (les imatges utilitzades en la difusió, el llenguatge inclusiu, la representació de les diversitats, etc.), la divisió sexual del treball (homes realitzant feines i tasques que impliquen esforç físic mentre les dones s’ocupen del guarnit…), gestió de l’espai públic (garantint la comoditat i seguretat de les dones, condicionant l’espai públic o bé la separació per binarisme als lavabos) i finalment, la reflexió feminista contínua i explícita dedicant espais concrets per a treballar la qüestió, com per exemple, l’elaboració de protocols de resposta col·lectiva per fer front a les agressions sexistes. Festa sí, lluita també. Continua llegint