Opinió

Artice publicat originalment a Espai Fabrica:
http://espaifabrica.cat/index.php/antipatriarcal/item/744-impossible-avortar-la-victimitzaci%C3%B3-de-les-dones

Impossible avortar. La victimització de les dones

Marina Guinó i Isa Garnika

Malgrat pensàvem que per part del moviment feminista revolucionari el debat de la memòria històrica de la lluita de les dones pel seu alliberament estava superat, encara ara des d’alguns sectors es continua analitzant que la lluita feminista als PPCC comença als anys 80 (fa 30anys), amagant tota una corrent d’independència de classe i nacional que, a partir dels 70, crea els primers col·lectius en lluita pel dret al divorci, a l’avortament i a un lloc de treball digne per a les dones, així ens ho recorda Begoña Zabala: “El feminisme dels anys 70 va conquerir el dret al nostre cos i el dret al mercat laboral que la dictadura ens havia negat”. A més a més cal anar més enllà i recuperar la memòria (que sovint l’acadèmia sembla oblidar o més ben dit, vol amagar) de les nostres referents dels anys 30, Mujeres Libres-Dones Lliures.

El que sí comença als anys 80 és la institucionalització dels moviments socials, inclòs el feminista, mitjançant les subvencions i la entrada a la política de dones del PSOE interessades a amagar la lluita al carrer, però no és aquest el nostre punt de partida de l’anàlisi del moviment feminista, la lluita comença al carrer ja molts anys abans.

Si fem una revisió històrica des de la revolució social catalana del 1936 veiem que aquesta va permetre a les dones de les classes populars gaudir del dret a decidir sobre els seus cossos i la seva maternitat. Catalunya va impulsar durant el període revolucionari una llei d’avortament pionera al món sencer. L´organització de dones Mujeres Libres-Dones Lliures, properes a la CNT però autònomes, van lluitar pel dret a l’educació sexual i reproductiva, així com pel dret a la igualtat laboral i social. La contrarevolució al 1937 que va obrir el pas al feixisme, la por de ERC a la revolució, la traïció del PSUC, els errors de la CNT, i la impossibilitat del POUM, van donar com a resultat 40 anys de dictadura militar franquista. Al llarg de la dictadura les dones es van autoorganitzar per planificar la maternitat i va ser, a partir dels 70 quan es van començar a crear col·lectius feministes per defensar el dret de les dones al treball, al divorci i a l’avortament. 40 anys més tard, tota la lluita pel dret a l´avortament lliure i gratuït, malgrat conquestes parcials, és destruït per la ultradreta catòlica feixista i misògina que afectarà sobretot a les dones de les classes populars.
1. Gallardón i el PP fan impossible el dret de les dones a avortar. La victimització i infantilització de les dones.

Gallardón i el PP prohibeixen el dret de les dones a decidir per nosaltres mateixes sobre el nostre cos. El nom d’aquest avantprojecte de llei de «Protección de la vida del concebido» no és casual i posa de relleu una profunda misogínia, sense cap respecte per a les dones ja que anteposa els drets dels no nats, “nasciturus”, al dret de les dones a decidir. D’aquesta manera, no reconeix el dret a la salut de les dones, ja que anteposa el “nascitutus” al dret a la vida de la mare.

És una llei que infantilitza a les dones ja que deixa a mans dels pares (alguns d’ells violadors), metges i jutges la decisió sobre el nostre cos, amagant la ideologia conservadora sota el paraigua científic de molts metges i jutges. En aquesta línia també va el fet de que les dones de 16 a 18 anys necessitaran el vist i plau dels seus tutors/es legals tot i que la majoria d’edat sanitària a l’estat espanyol es fixa als 16 anys.

És una llei que incompleix recomanacions de la OMS per no tenir en compte criteris de salut de les dones, com també de la ONU en quan a drets humans de les dones sobre els “nasciturus”.

És una llei profundament classista, ja que obliga a les dones treballadores, joves i migrades sense recursos econòmics a parir, encara que després obri la porta a guarda administrativa, acolliment o adopció. Així doncs, obre la porta a l´obligació de les dones a la reproducció per cedir la seva descendència a famílies riques que els puguin acollir o adoptar.

És una llei profundament capitalista i patriarcal que impedeix el dret de les dones a la maternitat per les retallades dels drets laborals, els acomiadaments, el dret a la salut, l´educació, l´habitatge, les retallades a les dones cuidadores de persones dependents, a les escoles bressol i ens aboca a patir violència familiar. La precarietat genera violència contra les dones i el PP defensa un model econòmic i social al servei de la classe dominant i per tant, en contra de la classe treballadora.

La llei de Gallardón i el PP ens vol obligar a ser mares, submises al sistema i sense drets. Ens vol eternament menors d’edat, explotades i humiliades per a fer-nos creure que no tenim capacitat de raonament ni discerniment i així continuar una ofensiva total per un canvi de model de sistema on les dones estiguem callades, fem les feines de cura i ens dediquem a la reproducció del model conservador de família.
2. Arguments jurídics pel dret a decidir de les dones.

El concepte de ciutadania està íntimament lligat al concepte de drets humans, entre els quals els drets sexuals i reproductius.

Si fem una mirada més àmplia, des de la Conferència sobre Població i Desenvolupament d’El Cairo el 1994 es reconeixen els Drets Sexuals i Reproductius de totes les persones i concretament de les dones. Així la Resolució del Parlament Europeu 2001/2128 i la Resolució 2008/1607 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa insten als estats a despenalitzar l’avortament i a garantir a les dones l’exercici del dret a un avortament legal i segur. D’aquesta manera, la Llei de Gallardón i el PP és una proposta profundament misògina i d’una involució social de dimensions històriques.

En contraposició a això, la gran majoria d’estats de la UE combinen lleis de terminis i indicacions i podem trobar que La legislació més oberta es la d’Holanda que garanteix l´avortament lliure dins de les 24 primeres setmanes.

Com a principi ètic i jurídic, l’Estat ha de garantir el respecte per a totes les persones, sobretot les més vulnerables. Es tracta de no posar obstacles a l‘autodeterminació personal i a proporcionar recursos per a protegir les persones amb dependències perquè puguin accedir als bens i recursos socials. Cal considerar que les lleis que restringeixen l’accés a l’avortament condueixen a les dones a avortar de manera clandestina amb poques o nul·les garanties sanitàries.

No és d’estranyar però, que des del PP es vulgui controlar el dret al propi cos de les dones i a la maternitat ja que així es garanteix el control sobre la reproducció i per tant de la força de treball. D’aquesta manera, Mackinnon, jurista feminista americana afirma que “socialment el cos de la dona no ha estat nostre, perquè les dones no hem pogut controlar ni el seu significat ni el seu destí, i la regulació del dret a l´avortament ha marcat el camí per a que el patriarcat controli les conseqüències reproductives del sexe”.

També és necessari recordar que l´Estatut de Catalunya, estableix a l’article 41.5 que “els poders públics han de vetllar per la lliure decisió de la dona”. Veurem doncs, quina serà l’aplicació d’aquest article.
– Malformacions fetals.

Gallardón i el PP han recorregut a la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat per evitar l´avortament per malformacions fetals. Les associacions que promouen que s’elimini l’avortament per malformacions del fetus, com “Derecho a Vivir”ha tingut el suport de Mayor Oreja, eurodiputat del PP i tristament famós a Euskal Herria.

La doctrina del Tribunal Constitucional indica que al “nasciturus” no li correspon la titularitat del Dret a la vida, a l´hora que senyala que “la insuficiència de prestacions estatals i socials contribueixen de manera significativa a la negativa de la dona a continuar el seu embaràs”. Tanmateix, cal recordar que el govern del PP està excloent de l´escola ordinària els nens i nenes amb diversitat funcional i que aquest col·lectiu pateix les retallades d’una manera especialment dolorosa. Sembla doncs, que les persones amb diversitat funcional interessen més abans de néixer que un cop nascudes. Cal dir també, que als EEUU s´està produint un nombre considerable de demandes conegudes com a “demandes per vida injusta” en la que mares i pares demanden als professionals de la salut per haver infligit dany moral a la seva filla o el seu fill.
– Menors d’edat

La legislació vigent reconeix la majoria d’edat als 16 anys en l´àmbit sanitari. Per tant, sembla evident que als 16 anys la dona pot discernir si vol continuar el seu embaràs. No hi ha motius per la discriminació de raonament entre els 16 i els 18 anys.

El Comitè de Bioètica de Catalunya va aprovar una Declaració el juliol del 2009 que mostrava la necessitat de regulació legal de la interrupció de l´embaràs i que consideri les menors de 16 i 18 anys capaces per a sol·licitar i per donar el consentiment, sense la necessitat de la representació dels pares o tutors.

Finalment, la Proposta de Resolució 2013/2040 del Parlament Europeu, que les pressions dels lobbys europeus de la dreta van obligar a ajornar, considera que cal: “permetre exercir la seva llibertat fonamental de prendre decisions sobre la seva vida sexual i reproductiva a les nenes, fins i tot quan desitgen tenir fills, brindant-los-hi l’oportunitat de dedicar-se a activitats com l’educació sexual i el treball, que contribueixen a la igualtat entre sexes, a la reducció de la pobresa i al desenvolupament inclusiu i sostenible”.
3. El dret a l’avortament a la revolució del poble català al 1936.

Al gener de 1937 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una llei avantguardista pel dret a l´avortament. El 1916 la República Federal de Suïssa, havia introduït una legislació sobre l’avortament. La va seguir la República Txeca al 1925, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) ho va legalitzar al 1926.

La llei catalana de 1936 va significar un avanç important sobre les legislacions suïsses, Txeques i soviètiques, ja que tenia en compte per la interrupció de l’embaràs causes terapèutiques (malaltia física o mental de la mare), malformacions fetals o malalties de transmissió, factors neomalthusians (dret de la mare a la limitació voluntària de la natalitat), i raons ètiques (maternitat no desitjada).

La llei catalana, que es va accelerar arrel de la revolució social i l’impuls de la CNT i el POUM, va declarar la guerra contra malalties de contagi com la tuberculosi, la lepra, el paludisme, la ràbia i les de contagi sexual. Tot això acompanyat per la millora de la salut pública i la salut laboral, especialment les malalties producte de la insalubritat als llocs de treball. El poble organitzat i sota l´impuls de Dones Lliureses va crear a la Maternitat de les Corts la primera “escola de maternitat conscient”.

La llei de 25-12-1936 començava per senyalar “la necessitat d’impedir avortaments clandestins que posaven en risc la vida de la mare. Cal posar fi als avortaments a la clandestinitat, font de mortalitat materna, per a que la interrupció de l’embaràs pugui ser instrument al servei del poble i efectuat per les persones que tinguin solvència científica i autorització per realitzar avortaments”.

El doctor Felix Martí Ibáñez, director de la Conselleria de Sanitat, va escriure en relació a aquest tema: “Mai més mares mortes a causa d´una maniobra abortiva, d´infanticidis per nens nascuts sense desitjar, de dones sense horitzó per un fill que es un estigma d’allò que es vol oblidar, de nens arribats a llars sense pa i pares sense amor”.

Els avortaments es realitzaven a petició de la dona, sense permís de la família i només un cop l’any si no hi havia motivació terapèutica. La llei detallava els centres sanitaris legalitzats per interrompre els embarassos i la Conselleria de Sanitat va anomenar comissaris als hospitals autoritzats, per tal de tenir cura de l’acompliment de la llei.

Quan una dona sol·licitava l’avortament s’obria una fitxa mèdica, psicològica, eugenèsica i social per tenir garanties raonables sobre la voluntat de la dona. Una de les normes establia la obligatorietat dels metges toco-ginecòlegs dels hospitals autoritzats a practicar avortaments dins la llei. La primera interrupció científica, aquesta era la seva denominació, es va realitzar a una dona de 25 anys. La jove afegia al seu baix nivell cultural, un historial mèdic familiar de pare sifilític, mare morta per afecció cardíaca, germans morts per pneumònia i pulmonia i el seu marit estava lluitant al front de Madrid.

La llei catalana volia “dotar al proletariat d’un mitjà científic per controlar la natalitat, sense por als perills del curanderisme assassí” en paraules del doctor Félix Martí Ibáñez.

El govern de Catalunya va posar en marxa igualment centres d’informació sobre mètodes anticonceptius. Pere Herrera, conseller de Sanitat va assegurar: “Aquells que anhelem una humanitat plena d’amor, havíem d’impedir el naixement dels no-desitjats, ja que podien resultar probables sers condemnats al menyspreu i l’abandonament dels seus progenitors”.

A la ciutat de Barcelona, els avortaments es van autoritzar a la Casa de Maternitat, St. Pau, Clínic i l’hospital Cardenal. Fora Barcelona, es practicaven avortaments a Lleida, Puig Alt de Ter (actual St. Joan de les Abadesses), Badalona, Berga, Reus, Igualada, Olot, Vic, Girona i Vilafranca.
4. Relació entre revolució i legislacions pel dret a l´avortament. Sense les dones no hi ha revolució, i sense revolució no hi ha dret a decidir de les dones.

Les lluites revolucionàries d’alliberament nacional i social arreu el món, després de la II Guerra Mundial, van donar com resultat legislacions a favor del dret de les dones al seu cos. Així la revolució a Xina el 1949, va aconseguir que aquests estat formés part dels 58 estats amb legislacions més tolerants sobre les dones. L’avortament sense restriccions és legal i la decisió és de la dona. A Xina és un servei sanitari gratuït que respon a l’interès del govern en el control de la natalitat.

La revolució a Cuba el 1959 va significar que el dret de les dones a l’avortament fos un dret més del servei sanitari per a la població. Hi ha un número important d’hospitals que practiquen avortaments, encara que l’objectiu del govern és la disminució dels avortaments amb una anticoncepció eficaç i real.

Sud-àfrica va legalitzar una llei el 1997 ampliada el 2008 per facilitar l´accés a l´avortament sense restricció sobretot a dones joves, pobres i de zones rurals.
5. Dret a l´avortament lliure i gratuït.

Els col·lectius feministes antipatriarcals i anticapitalistes dels PPCC demanem el dret a un avortament lliure i gratuït. Ho fem des del convenciment que el control sobre el propi cos i la seva reproducció és necessari per poder aconseguir una igualtat efectiva entre dones i homes. Defensem el dret a una maternitat lliure d’imposicions del sistema capitalista-patriarcal, sense retallades de drets laborals, de salut, d’educació, d’habitatge, amb escoles bressols gratuïtes, serveis públics gestionats pel poble, pressupostos públics per assegurar el dret a l’avortament i a la salut sexual i reproductiva, pressupostos públics per gaudir d’informació i educació sexual i afectiva no hetero-normativa i pressupostos per anticonceptius gratuïts. El dret a l´avortament és un dret bàsic que no hem de demanar a ningú, ni pares, ni mares, ni metges, ni jutges, ni estat. Ens declarem insubmises a una llei que ens ve imposada des de Madrid. Volem construir un estat nou on el poble dels PPCC pugui decidir sobre tot el que afecta a les nostres vides. Volem una llei catalana que garanteixi els drets sexuals i reproductius de les dones.

Els col·lectius feministes dels PPCC assumim com a pròpies les reivindicacions del feminisme combatiu, i apostem per:

el dret a decidir sobre el propi cos, sense supòsits, sense terminis i sense tuteles.

educació sexual i afectiva no heteronormativa i igualitària.

anticonceptius gratuïts, inclosa la píndola pots-coital.

suport i respecte de les professionals de la salut a les nostres decisions.

dret a la maternitat lliure i conscient sense retallades laborals, ni de drets i serveis públics que ens impedeixen el dret a gaudir de la maternitat.

pressupostos públics per gaudir del dret a l´avortament lliure i gratuït, els anticonceptius, l´educació afectiva i sexual.

independència per decidir sobre el nostres cossos i les nostres vides lliure de violència estructural i patriarcal.

Instem al Parlament de Catalunya que el 27 de setembre va aprovar una resolució a complir la seva decisió sobirana a :

1. Iniciar el procés per a l’elaboració i desenvolupament d’una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductiva.

2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

– Desplegar en la seva totalitat, i amb la màxima eficiència i efectivitat real, la Llei actual garantint l’aplicació del text legislatiu tant en matèria d’educació sexual, com d’anticoncepció i interrupció de l’embaràs. Dotar dels recursos necessaris a la xarxa pública de salut per garantir l’equitat en l’accés i l´exercici dels drets sexuals i reproductius.

– Blindar les garanties que la Llei actual estableix per protegir el dret, la seguretat i confidencialitat de les dones i professionals que efectuen una interrupció voluntària de l´embaràs limitant qualsevol intent de retrocés del Govern de l´Estat en aquesta matèria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s