Llibertat per a Sara i Izar

Diumenge passat, 15 de gener, els diaris publicaven el següent titular: ‘La hija de la presa política Sara Majarenas, gravemente herida al ser acuchillada por su padre.’ La notícia redactada pel diari Naiz deia així: ‘Sara Majarenas, presa política natural de Intxaurrondo, e Izar, su hija de casi tres años, viven en la cárcel de Picassent. Este fin de semana la niña salió para estar con su padre, un ex preso social. Ayer el padre acuchilló, al menos, dos veces a la niña.’

La gravetat d’aquest episodi concret ens ha portat a fer una anàlisi més general de la situació que viuen les dones a les presons. En el cas de les preses polítiques basques s’han d’afegir els factors de les polítiques penitenciàries de l’Estat espanyol i l’Estat francès, així com les mesures de dispersió que no són més que mesures d’odi i de càstig que s’imposen a les/els preses i als familiars.

La presó es la representació més cruel de l’heteropatriarcat, la qual ha sigut creada pels homes per castigar els homes. És a dir, les dones han de suportar un càstig doble, ja que, a part de la pena imposada, es troben que ni l’arquitectura ni les directrius de les presons estan preparades per a allotjar-les. En el cas de les dones i persones dissidents, la presó és una eina per reconduir-les, per ensenyar-los (o imposar-los) el camí correcte. L’objectiu de les polítiques penitenciàries és reconstruir dones normatives i això passa per les mil expressions d’opressió que pateixen les dones preses: tallers de costura i cuina, control sobre el seu propi cos i la seva sexualitat, límits per viure les relacions sexo-afectives i la maternitat d’una manera lliure i sana, etc.

Pel que fa al cas de Sara Majarenas i la seva filla, veiem que conflueixen diverses expressions de violència masclista, ja que l’agressor ha fet servir la nena per fer mal a la mare. La filla, la qual ara mateix està ‘estable dins de la gravetat’, farà tres anys el març, edat límit per a les criatures per viure amb les seves mares dins de la presó. Es preveu que la presa basca surti l’abril del 2018, després de complir íntegrament la condemna imposada.

A continuació us deixem una lectura interessant sobre el cas:

Por Izar y por justicia, que liberen ya a Sara Majarenas

Dañar a una mujer a través de sus hijos es una de las manifestaciones más viles y perversas del patriarcado. Si esa mujer se encuentra en prisión, su hija no tiene ni tres años y durante un permiso el padre la apuñala abandonándola al borde de la muerte, la indefensión y la impotencia adquieren grados inmensos y esa acción adquiere un carácter terrorífico. Así ha sucedido en el caso de la presa vasca Sara Majarenas y su hija, Izar. Afortunadamente, el agresor erró y la niña sigue en estos momentos peleando por su vida en un hospital en Valencia, donde madre e hija estaban dispersadas. En estos momentos críticos, ellas y su familia merecen la solidaridad de la sociedad vasca y la diligencia de sus instituciones.

Requieren de una gestión urgente para su liberación por parte de los responsables políticos vascos. Toda la diplomacia institucional que se haga en este sentido y toda la presión social que se acumule impedirán que se agrave más esta situación. Independientemente de estos hechos, Majarenas cumple todos los requisitos que la ley impone para acceder a su libertad. En marzo Izar cumplirá tres años e iba a ser apartada de su madre. De obligarle a cumplir íntegra su condena, Majarenas pasaría alrededor de otro año extra en prisión, alejada de su hija y su familia. Estos son los escenarios que se denunciaron el sábado en Bilbo, los que hay que evitar a toda costa. De lo contrario, el sadismo y la venganza de la política penitenciaria española adquiriría una nueva cota de crueldad e injusticia.

Porque, en justicia, Sara Majarenas y el resto de presas y presos que están en su situación deberían estar en Euskal Herria y libres, incluso según las leyes españolas. Porque, en todo caso, en este momento lo prioritario son los derechos y las necesidades de su hija, dado que ambas han sido víctimas de una agresión machista. Yporque no es normal que un Estado sea tan despiadado, necio e indecente como para no entender y gestionar humanamente un caso así.

Publicat en Naiz, el 17/01/2017

Anuncis

#NiUnaMes 25N

#25N DIA INTERNACIONAL EN CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
ALS CARRERS DE GRÀCIA, VISIBILITZEM LA LLUITA FEMINISTA!
ENS TROBEM TOTES AQUESTA TARDA A CANALETES, A LES 19:00h

 

El sistema capitalista, necessàriament heteropatriarcal i depenent del treball reproductiu. La precarietat laboral, la sobreexplotació, la desigualtat salarial o discriminació en base a la manera d’estimar, ser i definir la pròpia identitat són alguns dels exemples amb els que el capitalisme aprofundeix en la doble o triple jornada laboral. A escala mundial, podem parlar de les llargues cadenes d’explotació, des de les condicions de discriminació i expoli dels territoris empobrits i saquejats fins als nostres barris, al costat dels grans hotels de luxe o les grans superfícies de consum. Les guerres que es lliuren en aquests territoris, són directament instigades pel sistema imperant i comporten la destrucció de sobiranies locals, xarxes de camperoles, sindicalistes o activites en defensa de les seves comunitats i l’obligació de desplaçar-nos, migrar i refugiar-nos. A més, cal afegir que a les guerres s’inclou un tipus de violència específic pera nosaltres: la violació com a arma de terror.

La patologització i medicalització dels cossos margina les dissidències que no s’adapten als esquemes productius heteronormatius. I és que les que no ens ajustem al sistema binari de gènere rebem les conseqüències diàries de la lesbofòbia i la transfòbia. Així mateix, les dones Bisexuals o Lesbianes no només rebem per la nostra condició social com a dones, sinó també per la nostra orientació sexual, dissident amb la normativa.
I encara hi ha més, perquè no podem passar per alt la responsabilitat de l´Estat, còmplice del sistema dominant, negant-se a aplicar polítiques integrals destinades a atacar les desigualtats estructurals. Les retallades en educació, sanitat i serveis socials ens afecten perquè som la majoria de les que hi treballem i ens quedem a l’atur quan aquests desapareixen. A més, en nom de la recuperació econòmica som obligades a retornar a l’àmbit privat per amortir amb la desparició dels serveis públics esmentats i seguir assumint les tasques que sostenen la vida i el treball productiu.
Malgrat que els feminicidis són (segons dades de l’OMS) la principal causa de mort entre les dones de 15 a 44 anys arreu del planeta, l’abordatge del tema segueix sense ser una prioritat pels estats d’arreu del món. A l’Estat espanyol es denega el 70% de les sol.licituds d’ordres de protecció, mentre es revictimitza les dones que denuncien la violència que pateixen, qüestionant permenentment la seva paraula.
De nou, cal anomenar la repressió amb la que l’Estat ens vol sotmetre a les que lluitem, sembrant la fal.làcia i la mentida amb el pretext de preservar l’ordre social immobilitzant-nos i fen-nos callar. Per això ens detenen, colpegen i expulsen dels nostres espais.

Rebem violències dia rere dia i sense treva als nostres carrers: aguantant mirades lascives o inquisitòries, piropos, tocaments no desitjats al transport públic i altres tipus d’assetjament, per part d’absoluts desconeguts (i també d’algún o altre conegut). Rebem un bombardeig constant de pressió sobre l’aparença i el pes que ha de tenir el nostre cos si volem ser acceptades i estimades. Les multinacionals es lucren de la pressió estètica sobre els nostres cossos, que repercuteix considerablement sobre la nostra salut. Els transtorns alimentaris, la depressió, la manca d’autoestima i confiança ens mostren que vivim aquesta pressió com una derrota individual, com si fos culpa nostra no assolir els ideals de bellesa que el sistema ens exigeix i que en cap cas, nosaltres hem triat.

Ens cal el feminisme perquè volem viure vides dignes: Per estimar lliurement, per un plaer que dinamiti la certesa sobre els sexes, l’heterosexualitat i els rols de gènere. Perquè els nostres cossos no són territoris d’explotació i domini. Per contemplar les maternitat de manera plenament lliure, desitjada i amb garanties de futur. Per a la repartició justa de tots els treballs i les riqueses.

Perquè ens volem vives i amb vides dignes! Seguim!

#AixòÉsMasclisme

Fa quatre setmanes al bar Jamboree, situat a la plaça Reial de Barcelona, es produïa una agressió sexista. La noia agredida, després d’apartar d’una empenta a l’agressor, va decidir anar al servei de seguretat de l’establiment per avisar del que havia passat i exigir que expulsessin l’agressor. Quan els ho va explicar, els segurates de la porta van tractar-la de boja i, finalment, van acabar-li dient que si en un primer moment havia estat ballant amb el noi que la va agredir què s’esperava. Dit d’una altra manera, que si havia començat una interacció amb el noi en qüestió i després havia decidit que no, s’havia buscat el que li havia passat.
Volem mostrar el nostre absolut rebuig a actituds masclistes com aquesta, que malauradament no són fets aïllats dins dels espais d’oci nocturn. Els espais de festa són entesos com un parèntesi en la vida quotidiana i són viscuts com espais de trencament de la rutina i de l’ordre establert. Conseqüentment, en ells s’evidencien les violències estructurals que en el dia a dia poden quedar més amagades, i és que el que passa a la festa no deixa de ser un reflex del model de societat en la que vivim. És així com sota el paraigües de la festa, l’alcohol i les drogues es produeixen, dia rere dia, agressions masclistes en els espais d’oci nocturn.
Cada vegada és més freqüent veure que en les festes de barri s’apliquen protocols contra les agressions masclistes, elaborats des del treball colze a colze entre col·lectius locals. Aquesta feina, imprescindible, és el primer pas cap a la construcció d’espais de festa feministes. Però el camí és llarg, i també creiem important començar a assenyalar els locals i establiments del nostre barri i de la nostra ciutat que emparen actituds i agressions masclistes per no deixar impunes la passivitat i permissivitat que aquests tenen amb actituds sexistes, masclistes i lgtiòbofes. Si volem que els espais de festa estiguin lliures d’agressions hem de començar a assenyalar-ne els còmplices i, per tant, hem de començar fer un boicot actiu a bars com el Jamboree, que no només toleren agressions masclistes i es neguen a actuar quan se’n produeixen sinó que culpabilitzen a la persona agredida.
PER UNA FESTA LLIURE D’AGRESSIONS SEXISTES, DONEM L’ESQUENA ALS BARS QUE EMPAREN EL MASCLISME!
Si saps d’algun bar o local que tolera agressions d’aquest tipus, no dubtis en assenyar-lo! Enganxa-li l’enganxina!
Nosaltres ho tenim clar, #AixòÉsMasclisme. I ja hem dit prou!
4       6

A Gràcia activem el feminisme per combatre el feixisme!

Aquest dissabte 3 de setembre a les 12h a Jardinets de Gràcia els feixistes tornen al barri.

«Democracia Nacional – Los españoles primero», partit polític d’extrema dreta amb discurs anti-immigració i de contingut xenòfob, ha convocat concentració en contra del tancament de la Llibreria Europa, en defensa de catòlics, sacerdots i en suport a Pedro Chaparro i Jorge del Valle.

S’oposen al tancament de la Llibreria Europa. Aquesta llibreria, ubicada al carrer Sèneca, ha estat l’epicentre de difusió del nazisme a Barcelona durant els últims 24 anys, contenia llibres on es negava l’holocaust i, en vàries ocasions, ha estat el punt de trobada de l’extrema dreta espanyola. És un local on sempre s’ha fomentat l’atac a grups que promoguin l’autodeterminació de qualsevol poble que no sigui l’espanyol, l’atac a qualsevol religió que no sigui la catòlica i la classificació desigual de les persones, segons el seu gènere o el seu origen. L’establiment és propietat del neonazi Pedro Varela, condemnat anteriorment per justificar actes genocides.

Els catòlics i sacerdots que defensen aquesta gent són els que promouen l’antiavortisme i el no-dret a decidir de les dones. Són els que diuen que l’homosexualitat és una malaltia i alhora abusen sexualment d’infants en escoles i esglésies.

Pedro Chaparro, al que li volen mostrar suport amb aquesta convocatòria, és vicepresident de Democracia Nacional i condemnat pels fets succeïts al centre cutural-llibreria Blanquerna que la Generalitat de Catalunya té a Madrid. Actualment li demanen, juntament amb Jorge del Valle, cinc anys de presó per coaccions al fotoperiodista Jordi Borràs.

Desde l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia creiem necessari visibilitzar el rebuig cap a totes aquestes idees i pràctiques de l’ultradreta i contrarestar-les, un cop més, amb les de la Gràcia que volem:

una Gràcia sense desigualtats per raó de classe, gènere o origen,

una Gràcia on les dones podem caminar pel carrer a qualsevol hora del dia lliurement sense ser jutjades ni intimidades i on no estem relegades exclusivament a l’àmbit privat i domèstic,

una Gràcia laica on no s’imposa una forma de vida a través d’una religió,

una Gràcia gens ultraconservadora on poder mostrar el nostre afecte on volem i amb qui volem,

una Gràcia sense agressions; ni masclistes, ni islamòfobes, ni racistes.

És per això que volem convocar a totes les veïnes i veïns tant a les 11h a Jardinets de Gràcia, com a les 11.30h a la pl. de la Vila per visibilitzar, ben clar, que les seves actituts feixistes a Gràcia NO PASSARAN!

IMG_20160831_183744-1

 

Comunicat tancament #FMGràcia16

Un any més des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia hem aplicat el protocol en contra de les agressions masclistes. Aquesta vegada han estat 6 els espais de festa major del barri que han apostat aplicar-lo, amb els que prèviament s’ha fet un treball conjunt entre els col·lectius organitzadors. D’entre aquests espais, hem sumat un carrer oficial que ha decidit utilitzar els materials de sensibilització i difusió que proposem des del protocol i s’ha decidit a aplicar-lo.

Aquest treball conjunt es va enriquint any rere any, gràcies al treball colze a colze entre diversos col·lectius i carrers que participen de la Festa. Aquests, han anat prenent el compromís d’avançar cap a la construcció d’espais festius confortables per a dones i les diferents identitats de gènere. Considerem imprescindible abordar les agressions masclistes des d’una esfera pública, i prendre un compromís col·lectiu per tal d’afrontar-les de la mà de tots els agents que organitzem, gestionem i gaudim de la festa.

Enguany hem estat informades d’un total de 7 agressions masclistes durant les Festes, dues de les quals han estat agressions amb força. Som conscients que no tenim coneixement del volum real d’agressions que es produeixen de manera permanent degut a la cultura patriarcal que ens travessa i ens envolta. Malgrat tot, podem dir que la informació d’aquestes 7 agressions ens ha arribat gràcies a que aquest any es respira un ambient més conscient, capaç de generar complicitats entre les persones en el moment que es produeix una agressió, un fet que recalquem: és imprescindible, per poder-les combatre.

Per això creiem important fer saber que des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia ens hem adreçat en diverses ocasions a la Fundació Festa Major de Gràcia, per tal d’oferir els nostres coneixements i materials per treballar tant la prevenció com la resposta a les agressions. No obstant això, la resposta que hem rebut ha estat el silenci absolut. Fins i tot, abans de l’inici de festa major, vam emetre un comunicat per denunciar aquest silenci i l’ha mantingut encara fins a dia d’avui. A Gràcia al llarg dels anys s’ha anat consolidant un model de festes massificades, amb més de 2 milions d’assistents, en sintonia al procés de gentrificació que ens transforma en el barri aparador de la Marca Barcelona. Un model de festes que fa encara més evidents les desigualtats per raó de classe, gènere o origen presents en aquesta societat.

Per això ens sembla inadmissible la passivitat que davant aquests fets ha mostrat la Fundació Festa Major de Gràcia. Per tots aquests motius exigim a la mencionada Fundació i al Districte de Gràcia a posicionar-se i treballar de manera contundent de cara als anys futurs per erradicar la violència masclista en els espais de Festa Major, més enllà de l’elaboració de xapes i cartells.

Des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, ens comprometem una vegada més a seguir treballant de manera conjunta en la creació d’espais de festa confortables, justos i lliures per a totes.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Campanya INUNDEM GRÀCIA DE FEMINISME per Festes de Gràcia 2016

Un any més arriba la Festa Major de Gràcia. I, un any més, posem sobre la taula les problemàtiques masclistes existents als espais de festa. Fartes de viure assetjaments i agressions any rere any a les nostres festes majors i de no poder gaudir dels espais d’oci amb total llibertat i tranquil·litat, les dones, lesbianes i trans d’arreu, organitzades en assemblees autogestionades a pobles i barris, treballant des del suport mutu i les ganes de canviar el món, hem dit prou a les agressions en espais de festa.
Des de fa uns anys el moviment feminista ha posat el punt de mira en aquesta problemàtica i, des del treball de base, s’han posat en marxa mesures de prevenció i de resposta davant d’aquest tipus agressions. En el nostre cas, ha estat treballant colze a colze amb altres col·lectius de la Vila que durant 3 anys hem dut a terme campanyes en aquest sentit durant la festa major del nostre barri.
Malgrat la gravetat de la situació, les agressions en espais de festa no són un tema prioritari per cap ajuntament. Cada poble, cada barri i cada vila viuen mínim un cop l’any una gran festa però, en el millor dels casos, s’han fet alguns cartells “dient NO” a les agressions. Perquè costa donar-hi importància? I perquè nosaltres n’hi donem tanta?

Per la major part de la societat la festa, i la resta d’espais d’oci, representen un parèntesi dins la rutina quotidiana. Són viscudes com una ruptura amb l’ordre establert on poder fer coses que no solen estar permeses en el nostre dia a dia.
Malgrat siguin espais de diversió i evasió, no podem oblidar que les dues esferes (espai festiu i quotidià) s’alimenten mútuament, i tot el que succeeix a les festes a nivell simbòlic incideix en la construcció social real, i viceversa. És en aquest punt on comencen els problemes. La festa en sí és un espai de trencament del dia a dia, de desinhibició absoluta i si, a més, entren en joc l’alcohol i les drogues que acostumen a acompanyar qualsevol acte festiu, tenim la mescla perfecta per fer aflorar tot allò que en situacions normals queda més amagat. Per aquest motiu les festes no són illes aïllades dins les nostres vides i realitats quotidianes, sinó que en elles s’hi representen les identitats, els valors, les estructures i les ideologies imperants, amb totes les seves respectives discriminacions, jerarquies i relacions de poder. Conseqüentment els espais de festa adquireixen un caràcter simbòlic, ja que en elles es pot veure reflectit el model de societat en el que vivim i, gràcies a això, esdevenen l’oportunitat per a transgredir allò que està pre-establert i assolir canvis que mica en mica puguin anar incidint en la transformació social. Entenent els espais de festa com espais polítics de socialització, podem construir i viure la festa des d’una aposta feminista.

La construcció d’unes festes feministes i populars ha de ser un procés continu, crític i de presa de consciència, que passi pel qüestionament individual i col·lectiu, responsabilitzant totes les persones i agents a treballar-hi, ja que res ni ningú es lliure de la influència del patriarcat. Les festes són espais polítics de transformació social, convertim-les en espais feministes!
Però… què són unes festes feministes? Què és necessari perquè unes festes siguin feministes des de les arrels? La clau per a la seva construcció rau en la identificació dels
elements d’opressió i influència patriarcal i la seva transformació per tal que el feminisme sigui un eix transversal i vertebrador de les festes. Unes festes feministes han de ser aquelles en que el feminisme sigui present en cada un dels elements que componen la festa: des d’allò més evident com és l’elaboració d’un protocol per agressions sexistes en espais de festa o la resposta col·lectiva davant d’una agressió masclista, fins el model d’organització, la gestió de l’espai públic, els elements visuals, la programació, el repartiment de tasques, la reflexió feminista contínia, etc.

Així doncs, unes festes feministes són fruit d’un treball col·lectiu d’anàlisi, conscienciació i transformació feminista. De la voluntat de transformar-ho tot i transformar-nos també a nosaltres mateixes.

A cada gest, a cada racó, a cada organització… INUNDEM GRÀCIA DE FEMINISME!

EXPLICACIONS CARTELLS:

LGTBI

FINAL01 PETO

Unes festes feministes són aquelles en les que ens sentim còmodes i lliures per mostrar el nostre amor, afecte i estima cap a qui vulguem sense sentir-nos jutjades per ningú. On cap gest carinyós en públic suposi un comentari intolerant ni una mirada de  desaprovació. On no haguem d’aguantar comentaris sexistes ni lgtbiòfobs. On totes puguem estar amb qui vulguem allà on vulguem, sigui quin sigui el nostre sexe, el nostre gènere (o agènere) o la nostra orientació sexual. Perquè volem ser qui som i estar amb qui volem.

REPARTIMENT DE TASQUES

FINAL04 TASQUES

Unes festes feministes són aquelles en les que el repartiment de tasques es fa en base a les motivacions, capacitats i interessos de cadascú, i on el gènere no és determinant de les feines que farà cada persona. La col·lectivització de coneixement és la clau perquè certes tasques no quedin enquistades en determinades persones, i perquè tots i totes siguem capaces de fer-ho tot sense qüestionaments de cap tipus.

BINARISME DE GÈNERE

FINAL02 WC

Unes festes feministes són aquelles en que les persones no són categoritzades de manera dicotòmica en homes o dones, mascles o femelles. Aquelles on les nostres activitats, comportaments, emocions, anatomia, vivències i manera de relacionar-nos no es classifiquen en dos únics àmbits de gènere mútuament excloents, com són el masculí o el femení. Aquelles on totes ens construïm com volem, i on totes ens sentim còmodes i lliures per ser qui som sense sentir-nos jutjades pels altres.

PRESÈNCIA A L’ESCENARI

FINAL05 MUSICA

Unes festes feministes són aquelles en que dones, lesbianes i trans tenim presència a l’escenari: des de la programació de grups de música formats per persones d’aquests
col·lectius, fins a la presència en l’equip tècnic o en el muntatge i desmuntatge.
Nosaltres també cantem, també toquem la guitarra, la trompeta, la mandolina, la ximbomba, el trombó, la tuba, l’arpa, les maraques i el xilòfon. Nosaltres també som
tècniques de so i també sabem fer un bon disseny de llums. Si no ens heu trobat és perquè no ens heu buscat.

LLENGUATGE INCLUSIU

FINAL03 PREGÓ

Unes festes feministes són aquelles en les que les dones som incloses en els missatges de les festes, ja siguin aquests de difusió escrita com oral. Les llengües són una construcció social forjada a partir de les creences i normes que configuren la nostra cultura. No només compleixen una funció de transmetre missatges, sinó que també contribueixen a estructurar el nostre pensament i són reflex de la cultura i de la societat. No volem que el patriarcat que hem heretat es manifesti més en la gran majoria dels àmbits de les nostres vides, i això, inclou també en el llenguatge.

PROU ASSETJAMENT DE CARRER

FINAL06 NURIA

Unes festes feministes són aquelles en les que les dones NO rebem per part de cap persona coneguda o desconeguda, en espais públics com el carrer o les places, comentaris sobre el nostre aspecte físic, la nostra forma de vestir o la nostra forma de fer. I menys quan aquests comentaris no tenen cap interès en establir una comunicació real amb la dona, sinó que són unidireccionals i únicament per demostrar poder i control.

PROU AGRESSIONS MASCLISTES

FINAL07 EXPULSIÓ

Unes festes feministes són aquelles en les que si veus o pateixes una agressió trobaràs complicitat al teu voltant. Si veus que no te’n en surts busca persones de l’organització amb armilla lila i activarem la part d’autodefensa del protocol. No estàs sola, és responsabilitat de totes actuar contra les agressions sexistes.